divendres, 27 de febrer del 2015

Mites i Llegendes del Bestiari Històric (3) DE L'ORIGEN DE LES BARRES.



Analitzarem amb aquest titol un recull d’afirmacions sobre l’historia de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts forums i webs, i intentarem donar-hi resposta.





Plafó exposat al palau de l'Alfajería a Saragossa.









Gualberto Fabricio de Vagad
Saragossa, nomenat cronista major del Regne d’Aragó al 1466.






Lucio Marineo Sículo
(Bidino, Sicília, 1460 – 1533)

València 1524





Hieronymo Roman y Zamora
(Logroño, 1536-1597)

Salamanca 1595












Francisco Diago 
(Viver 1562 - València 1615)

València 1613







Barcelona 1603




























Juan Dameto i Cotoner
(Palma de Mallorca, 1554 - 1633)
Palma 1610






Gonzalo Argote de Molina
Sevilla 1588




Juan de Madariaga

Valencia 1617



















Francisco Diego de Aynsa y de Iriarte
Osca (1586-1628)



Osca 1619

















































Juan Briz Martínez
(Saragossa ±1570-San Juan de la Peña 1632)

Saragossa 1620























Esteban de Garibay y Zamalloa
(Arrasate 1533 - Madrid 1600)

 Barcelona 1628













Juan Francisco Andrés Uztárroz
(Saragossa 1606 - Madrid 1653)
Saragossa 1630










Juan Eusebio Nieremberg
1689



Epitome historico de la Muy Ilustre ciudad de Manresa
Juan Gaspar Roig (1624-1691)
1692






SOBRE ELS GRAVATS UTILITZATS EN L'ENCUNYACIÓ DE LES MONEDES DE
DIFERENTS NACIONS.
Joseph García Cavallero (Assajador y Marcador Major del Regne de Castella)

Madrid 1731



Pedro Murillo Valverde 

 Madrid 1752
      









Pedro de Salazar de Mendoza
(Toledo 1549-1629)

Madrid 1770











Nicollé de la Croix

Madrid 1779









Fray  Lamberto de Zaragoza 
(Saragossa, 1711- 1785)


 Pamplona 1782












Manuel Rodríguez.

Académic Supernumerari de la Real Academia de San Fernando.
Madrid 1797











Antonio de Moya
Madrid 1756






Rei Pere III "el Cerimoniós"


Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago

(1344)






«De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla: (...) En apres declaram que en la bulla deu esser duna part ymage reyal la qual sega sobre cadira en la man dreta sceptre e en la sinistra pom reyal tenga e de mantell reyal vestida e de corona reyal en lo cap decorada e en torn letres nostre propri nom ab titol de nostre regne Darago e alscuns allies ab aquell contenens: e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray. En torn empero sien letres les quals esprimen tots altres titols de regnes e de comtats romanens»









Rei Pere III "el Cerimoniós"

Crònica dels Reis d'Aragó i Comtes de Barcelona

(o Crónica de San Juan de la Peña)

(~1359~1370)


Explica que va ser el rei Alfons II d'Aragó "el Cast" (1157-1196), fill del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i de la reina Peronella d'Aragó, qui va modificar les antigues armes i senyals d'Aragó i va adoptar els bastons. En la versió escrita en aragonès s'explica que el rei Alfons II d'Aragó: "mudó las armas a seynnales de Aragón e prendió bastones". 






A la versió escrita en català: "mudá armes e senyals daragó e pres bastons".  En una altre còpia més luxosa escrita en català, i que fou enviada al monestir de Ripoll, hi ha una miniatura que representa el pare del comte Guifré el Pilós amb l'escut dels quatre pals fent homenatge a Carlemany.









València 1524

Lucio Marineo Sículo
(Bidino, Sicília, 1460 – 1533)












Alfons I el Batallador






Ramón Beremguer II



La col·lecció fou encarregada per la Diputació del General de Catalunya el 1587 a Filippo Ariosto, qui procedent de Saragossa ja havia fet el mateix per a la Diputació del General d'Aragó. Després de les bones recomanacions que els diputats aragonesos van trametre als diputats catalans, aquests accediren a fer-li el mateix encàrrec.






Ramir II
Ramón Beremguer III


L’autor realitzà la sèrie aragonesa, entre l’agost de 1586 i el juny de 1587; successivament, i pintà la sèrie barcelonina entre el juliol de 1587 i l’agost de 1588.
La sèrie aragonesa, no es va conservar, però que s’ha transmès en les còpies de pintors àulics del segle XVII fetes per al Salón del Buen Retiro de Madrid.





Aquesta s’organitzà en tres grups: els Reis de Sobrarb, els Comtes d’Aragó i els Reis d’Aragó. La disposició segons aquest ordre traduïa visualment les indicacions historiogràfiques establertes pel cronista oficial, Jerónimo de Blancas, en allò que en principi havia de ser un opuscle intitulat “Aragonensium rerum commentarii”. 





Peronella i 
Ramon Berenguer IV



Alfons II d’Aragó i I de Barcelona




Retrat del rei Alfons I d'Aragó "el Batallador", pel saragossà Francisco Pradilla, 1879. Ajuntament de Saragossa. Podem veure, al marge inferior dret, com l'escuder subjecta
 l'escut del monarca.






El Pacte Federal de Tortosa, o Pacte de Tortosa fou un manifest ideològic i projecte d'organització de les forces republicano-federalistes de Catalunya, València, Aragó i Les Balears sorgit arran d'una reunió a Tortosa el 18 de maig de 1869. L'elecció de Tortosa es degué al fet que es troba situada al centre de l'antiga Corona d'Aragó.






Per altra part no sembla que quedi clar el significat del terme "Senyal Reial", que no significa que sigui del "regne", si no que es el senyal personal o familiar del rei i la família reial. Veiem uns exemples:

           Senyal territorial                           Senyal Reial


Anglaterra:













Noruega



Liechtenstein

 






Espanya





Aragó





 


















 








Escut de 1450. L'escut és una mica diferent a com ara el coneixem. Per començar, no quatre parts, sinó tres, i la col·locació de les diferents imatges tampoc coincideix amb l'actual. En la meitat superiora de l'escut, apareixen les barres, el senyal real, compartit per tots els estats de la Corona. I a la punta de l'escut apareixen les armes corresponents a Aragó: el que es coneixia com "l'Aragó antic", és a dir, la creu d'Iñigo Arista, i "l'Aragó modern", la creu d'Alcoraz.



La mateixa distribució que es veu en les pedres armeras que la Diputació del Regne va encarregar per a la façana de la seva seu, a la plaça de la Seu de Saragossa. Als costats, la creu d'Iñigo Arista i la creu d'Alcoraz, i en el centre i més amunt les barres, amb la corona, indicant així el seu caràcter reial, a diferencia de les anteriors que si son territorials.




X.M.C.  2/2015




Articles Relacionats:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada